Mestres 5

La majoria dels mestres que he tingut feien cara de no saber per què s’havien llevat al matí. Jo gairebé ho feia perquè no passessin gana…

Els mestres sovint no s’adonen que treballen amb la vida de les persones. Molts es pensen que això només és cosa dels metges. I així ens va.

La prova que els bons mestres són una espècie rara és que de grans en recordem un o dos, a tot estirar. Però per què els recordem, aquests?

El millor d’un mestre no és la nota que et posa a final de curs, sinó les emocions que ha compartit i les realitats que t’ha fet descobrir.

El 90% dels mestres criden, menys quan es queden afònics, cosa que els passa sovint. Però, tot i el soroll, qui es recordarà d’ells? Shhh…

(El dibuix és d’una alumna de 2n d’ESO).