Esperar

I tu, què esperes? Encara no he acabat la secundària i ja he après la lliçó: en aquesta vida no hem vingut a fer una altra cosa que esperar.

Aquell emperador xinès va ordenar que matessin un artista perquè no li havia fet un retrat fidel en el temps just. Però, i si li hagués fet?

Els nens ens passem bona part de la vida esperant. Al mestre que no arriba, a la mare que no acaba, a l’adult en què un dia ens convertirem.

Diuen els experts que un indicador indiscutible de l’assoliment d’un cert nivell educatiu és que l’alumne hagi après a esperar. Què esperem?

Si quan vaig venir al món no hi hagués trobat el verb esperar l’hauria d’haver inventat, com em vaig haver d’inventar el verb estresescolar.

(El dibuix és d’un alumne de 2n EP).