Idees 2

Si el mestre em diu alguna cosa sobre el que faig, sento dues coses: l’una, que puc progressar més, i l’altra, que s’ha acabat el progrés…

A l’aula hi hauria d’haver el món real, i els problemes reals ens haurien d’ajudar a millorar, no els simulacres. Ja n’hi ha prou d’enganys.

Els mestres haurien d’estar disposats a passar els nostres exàmens, a respondre les nostres preguntes i a escoltar les nostres orientacions.

També hauríem de fer classes de coses diferents, com ara netejar, cuinar o rentar i estendre roba, però ningú s’atreveix a proposar-ho. Oi?

Els mestres tenen temps de pensar en nosaltres, ja no en futur, en present? Perquè sembla que en tinguin prou d’anar-hi pensant en passat…

(El dibuix és d’una alumna de 1r EP).