Llei 6

Al cap i a la fi, veiem, doncs, que el viatge educatiu no té un únic itinerari, sinó que en té tants com tripulants i viatgers el realitzen.

Probablement, la feina del mestre consisteix a fer arribar l’alumnat a llocs on no hi ha estat mai. I per fer-ho, usa artefactes diversos…

Quan el mestre arriba a un bell indret, certifica que l’alumne no hi ha estat abans i, acte seguit, li diu que ja podrien baixar de la moto.

Qualsevol mestre sap que els perills de conduir una moto són la velocitat, el cansament, els imprevistos… Un perills endèmics, coneguts…

En resum, a dalt la moto, l’educació es desplaça cíclicament als peus del mestre i de l’alumne, que no sempre serà una vall de roses. Ciu…

(El dibuix és d’una alumna de 2n d’ESO).