Quan

Quan em miro l’hora tinc un ensurt, perquè el temps que ha passat des del darrer cop s’ha esborrat com el guix a la pissarra: s’ha fet pols.

Quan les motxilles siguin voladores ja no hi haurà cotxes al carrer… Els alumnes aniran a l’escola volant i hi entraran per les finestres.

Quan s’inventin els bolígrafs intel·ligents no sé pas com s’ho faran per continuar posant exàmens. Potser n’hi haurà prou si ens fan un tac.

Quan sigui gran preferiré les persones que lluiten a les que no lluiten, les que no es queixen a les que es queixen. Com ara. N’estic segur.

Quan algú em va dir que és millor escoltar el soroll de les portes que es truquen que el de les portes que es tanquen, ho vaig tenir clar…

(El dibuix és d’una alumna de 4t d’ESO).