Jordi Badiella

Archive for the ‘Poesia’ Category

#carmebarba in memoriam

leave a comment »

Captura de pantalla 2014-09-18 a les 8.16.40

TAULA DE MESTRA

1

La llum penetra

per les escletxes:

escrits, imatges

de febre, d’aigua.

Glaç de paraules

subtils com vidre:

damunt la taula

travessen l’aire.

2

La tarda porta

a llocs insòlits.

Surt dels calaixos

la sentor d’herba.

Frases sorpreses

de ser-ho, bullen.

Roig, el crepuscle

tenyeix l’estança.

3

Febril incendi

de mots silvestres.

Els gestos aspres

de l’impossible.

L’angoixa sempre,

l’estat de crisi,

l’instint d’escriure

res del silenci.

4

Dringuen sintagmes

de fang i bronze:

frec de paraules,

remor de segles,

perfum de versos

que s’evaporen.

Antic desfici

ferit de lletra.

5

Dir la bellesa

d’un llot que afoga:

la boira amaga

tresors de tinta.

Cristalls de formes

subtils, misteris.

Constant paüra

d’ombres, conquestes.

6

Verí d’escriure

l’incomprensible:

tractats de terra,

pensaments d’aire,

mapes insòlits,

roents paisatges:

els ulls dels boscos

febrils, salvatges.

7

Taula de mestra:

etern naufragi,

subtil hospici

de llibres orfes.

La lluna blanca,

la nit extrema.

Cal·ligrafies

plenes d’estrelles.

8

La llum batega

inaprensible.

La nit travessa

els passadissos.

Els ulls es tanquen,

els infants corren

seguint les notes

del nen més músic.

9

El foc encercla

la raó d’ésser.

Els mots rossolen

pels vells pendissos.

Orfes de límits,

talment com còdols,

rodolen, dringuen.

Crits i silencis.

10

Llum de l’origen:

turment, exili.

Desert de blanca

desemparança.

Jardins perpetus:

roses i flames.

El llum s’apaga,

la taula crema.

(La il·lustració és un fragment d’Els nens Saixa i Iura Serov, 1899,

de Valentin Alenxàndrovitx Serov, que trobem a la coberta de l’edició

de Nens de vidre, 3a impressió, Barcelona: 2005).

Anuncis

Written by jordibadiella

Setembre 18, 2014 at 8:23 am

Arxivat a Poesia

Tagged with

Elegia a Rafael Travieso

leave a comment »

On ara ets, els ocells tenen ales?
La gent somriu contenta quan els veu?
El mot trastorn és als diccionaris?
Té cap sentit la paraula tristesa?
En general es venera el progrés?
Cauen estels, de nit, damunt l’asfalt?
Encara tens el costum d’acollir-los?
És complicat subsistir allí dalt?
Se sent sovint el pes del desconsol?
Hi ha autoritats i classes subalternes?
Són perseguits els pensadors furtius?
Hi ha algun indret anomenat angoixa?
Potser algun lloc anomenat desfici?
Digue’m: hi ha vins blancs de la casa Torres?

Written by jordibadiella

Juny 12, 2013 at 9:01 am

Arxivat a Poesia

Tagged with

Filantropia

leave a comment »

La llum del primer sol fa néixer sempre els mateixos colors: el groc del desert, el verd de l’oasi i el blau de la llibertat. La resta és silenci, o te.

Written by jordibadiella

Juny 5, 2013 at 7:48 am

Arxivat a Poesia

Tagged with

Inquietud

leave a comment »

La lluna fa brillar el desert fanàtic. El vent transporta, amb l’aroma de la menta, la remor dels tambors i en fa dunes de projectes suspesos, d’il·lusions puerils, de sentiments tensats fins a trencar-se. Un escarabat les recorre i en fuig esporugit.

Written by jordibadiella

Mai 29, 2013 at 7:16 am

Arxivat a Poesia

Tagged with

Enginy

leave a comment »

La guineu del desert guaita a les portes de Merzuga i, quan el viatger hi arriba, se’n va diligent, perquè sap que el llenguatge és una font de malentesos.

Written by jordibadiella

Mai 22, 2013 at 7:08 am

Arxivat a Poesia

Tagged with

Solitud

leave a comment »

La silueta de les muntanyes rocalloses emmarca l’ombra d’un arbre solitari damunt l’erg. No es pot fer un dibuix més net, més bell, més ple amb un càlam clavat com si res a la Terra.

Written by jordibadiella

Mai 15, 2013 at 7:00 am

Arxivat a Poesia

Tagged with

Enuig

leave a comment »

Un muetzí electrònic crida a l’oració abans que l’alba desvetlli la vida a la vall del Dra, mentre un mosquit sorneguer imita el so dels venedors, que ja es desperten.

Written by jordibadiella

Mai 8, 2013 at 7:02 am

Arxivat a Poesia

Tagged with