Les cinc

A les cinc, ja som fora. Costa d’imaginar-se l’aula buida, en silenci i gairebé sense olor, que ha anat marxant per les finestres obertes…

Els pares o les mares, els avis o les àvies es queden mirant la porta de l’escola. Aviat hi sortiran les ninetes famolenques dels seus ulls.

A la motxilla hi portem els deures apuntats a l’agenda, com si fossim executius d’una multinacional. No se’ns nota quan baixem per l’escala?

Un dia, hauríem de gastar-los una bona broma i sortir tots de puntetes per la porta del darrere. Què pensarien, si trobessin l’escola buida?

A les cinc ja gairebé no queden confidències a fer-se, caldrà esperar a demà, perquè la tarda i la nit són encara un temps ple de sorpreses.

(El dibuix és d’un alumne de P-5).