Epíleg

500 piulades són suficients? Massa i tot. Ara, caldria deixar que el vent se les emporti. Cap gàbia pot contenir els ocells de la infantesa.

Piulant he après alguna cosa: per exemple, que ser un nen és molt més difícil que no ser-ho, tot i que ser gran té les seves complicacions.

Ja hem escrit allò que volíem. Les combinacions de paraules que ens queden per fer són infinites i el nen que portem dins té ganes de jugar.

És ben estrany acabar una feina. Dir prou, quan podríem dir encara. Ho sabem des d’Ausiàs March: “La vida és breu e l’art se mostra llonga”.

Acabo d’escriure això dos anys i escaig després de començar-ho. Però el nen que sóc perquè el duc a dins no em farà fer més entremaliadures?

(El dibuix és d’una alumna de P3).