Flaixbac

M’agradaria ser el gat que pren el sol damunt la teulada que hi ha davant l’escola i veure la vida com un núvol que marxa qui sap cap a on.

Aquella tarda, la seva habitació es va omplir de papers arrugats i començà a sortir-li fum del cap i es preguntà qui va inventar els deures.

El mestre va desaparèixer dins la pissarra quan l’esborrava, i llavors va treure una mà perquè el seguíssim. Però allò sortiria en l’examen?

Havia vist moltes pel·lícules. Al menjador, va clavar-li una forquilla a l’esquena i va dir-li a aquell bistec: Eh! no et moguis, miserable.

Sempre he pensat que quan ets al llit amb febre i ve el metge i et pregunta què et fa mal, la mare no hauria de respondre: el pit i el coll.

(El dibuix és d’una alumna de 3r d’ESO).