Vacances

Aquest matí quan m’he llevat m’he vestit, he mirat per la finestra (mar) i m’he adonat que havien arribat les vacances d’estiu (a la Irene).

Les vacances passades, em vaig fer amic d’un escombriaire que mai tenia temps d’escombrar perquè es passava el dia volant damunt l’escombra.

Això d’anar a l’escola és una cosa ben estranya: quan hi vas, no vols quedar-t’hi; i quan no hi vas, tens ganes de tornar-hi. Com s’explica?

Va ser un vespre d’estiu, el cel es va omplir d’estels, una nena es va posar el pijama i va sortir volant per la finestra. Ja eren vacances.

Un ocellet m’ha dit a l’orella que ja vénen les vacances, i que hauríem d’anar passant, no fos cas que ens oblidéssim de fer-les. Apa, siau!

(El dibuix és d’una alumna de 4t d’ESO).