Rutines

El més impactant del primer dia d’escola és trobar-se la senyoreta Rotenmeyer pel passadís amb cara de no haver renyat ningú en tot l’estiu.

Sempre hi ha algú que avisa: “Que ve l’arrel quadrada”, o “el sergent Braian”, o “el pirata”, o “el professor Tornassol”, o “la cèl·lula”…

A l’aula, no sé com m’ho faig, però sempre m’assec a les àrees, i mai al centre del camp. Ja es veu que tinc una decidida tendència al risc.

Sempre m’han fet pena els xiclets enganxats a sota d’una taula. No puc evitar-ho, penso en la vida tan curta que van tenir i m’esllangueixo.

Cada tarda, quan surto de l’escola, el carrer em sembla més ample que al matí. I m’imagino que em porta a llocs que mai no hauria ni somiat.

(El collage és d’una alumna de 4t d’ESO).