Pròleg

Començo a escriure això l’1 de desembre del 2009. Per què? Encara no ho sé, però el dia menys pensat seré capaç de saber-ho. No ens amoïnem.

Propòsit: escriure alhora com el nen i l’adult que sóc. ja ho deia Sant Agustí: “Jo sóc dos, i estic en cadascun dels dos per complet”. Fa?

Però escriure sobre què? Explicar les coses que em passen. Ara, amb l’espontaneïtat del nen; ara, amb la perspectiva de l’adult… S’ho val?

El nen que no has deixat mai de ser reclama el dret a explicar-se. Ara que ja saps escriure, bé podries donar-li un cop de mà. Paga la pena.

Al cap i a la fi, no ets tan diferent del nen que de mica en mica es va fer gran. Ep! I això no acaba aquí, que la transformació continua…

(El dibuix és d’un alumne de 3r EP).