Adults

Adult 1: “Ja sabia que passaria això”. Doncs, per què no m’ho feia veure abans que passés? I sempre ho diu quan ja ha passat. Així és fàcil.

Adult 2: “Estic tan enfadat que podria cridar”. Sempre ho diu cridant. El dia que cridi de debò haurem de canviar els vidres. Hi hagi pau…

Adult 3: “Ara estic molt enfeinat… No tinc temps”. Això sí que fa patir. I nosaltres, que en tenim? Què val més, un nen o el seu rellotge?

Adult 4: “Estic tan preocupat pels teus estudis…”. Sempre igual. Potser ja va sent hora que se n’ocupi. La preocupació porta a algun lloc?

Adult 5: “No és just”. La vida no ho és, ho hauria de saber, oi? Ja ho deia Calderón de la Barca: “Els nens són nens, i els nens, nens són”.

(El dibuix és d’un alumne de P-5).