Rebel·lia

Hi ha poques persones al món capaces de ser tan rebels com el meu avi, que sempre diu allò que pensa, cosa que he hagut de deixar de fer…

A vegades, quan el metge m’escolta el pit o em mira les orelles o la gola, tinc la sospita que hi troba una lluita infernal, però dissimula.

Quan sigui gran, m’agradaria tenir una feina plena d’aventures irreals. Ser cosmonauta, potser. Però diuen que he de tocar de peus al terra.

Quan escric això hi ha gent indignada per moltes coses, i és del tot ben segur que quan ho llegeixis tindran motius per continuar-ho estant.

Avui sabem que el llenguatge i la persona són una mateixa cosa, i que cal plantar cara i ensenyar la llengua. Moltes gràcies (a Joan Solà).

(El dibuix és d’un alumne de P-5).