Felicitat

La felicitat és com una moda que va i torna, perquè pel que jo sé a l’escola hi ha hagut èpoques que havíem de ser feliços i èpoques que no.

A vegades dins la classe se senten els grinyols de les nostres neurones i no podem evitar els xerrics. Llavors és quan el mestre diu calleu.

Un dissabte, després d’haver voltat tota la setmana per les activitats extraescolars amb un pam de llengua fora, vàrem signar l’armistici…

Penso que, abans de desintegrar-se, un infant és un univers que s’espandeix fins esdevenir algú que sense adonar-se’n torna a ser un infant.

No sé com ho hauríem de fer perquè al currrículum escolar hi sortís un ítem que obligués a treballar la felicitat com a procediment bàsic…

(El dibuix és d’una alumna de P-5).